Al Concerts Privats d'aquesta setmana escoltarem Ainara LeGardon. L'artista va començar a fer música fa més de dues dècades. Va ser vocalista i guitarra del grup Onion durant nou anys. Amb ells, va publicar tres àlbums i va incloure temes a molts films, com ara “Abre los ojos”, d’Amenábar (1997). Ha tocat a països com França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Itàlia i els EUA. Ja ha publicat tres àlbums. Al darrer, “Forgive me if I don´t come home to sleep tonight (2009)”, hi conflueixen sentiments de culpa, de perdó i d’agraïment.

A la secció Nous Creadors unim imaginació i mòbils. Un bon dia, el britànic Usman Haque caminava amunt i avall buscant cobertura per al mòbil quan va començar a imaginar-se les ones electromagnètiques que travessaven invisibles la ciutat. Va ser així com va començar a investigar-les i a crear-ne projectes artístics. Com ara un núvol de globus que sobrevolen els cels urbans a la caça d’ones, o el que va estrenar a Barcelona fa uns dies.

 

Societat 2.0 explora una variant del màrqueting ben vigent als nostres dies. Fa almenys dues dècades que existeix, però el geomàrqueting, l'eina que combina variables del màrqueting i la geografia, no ha entrat amb força al món dels negocis fins ara. És útil per a empreses que es volen implantar o expandir, per exemple, ja que estudia aspectes com quanta gent viu o treballa a la zona, quin és el seu nivell de renda, el seu comportament comercial, etc.

La nostra visita a Hàbitats es trasllada fins a Can Vergeli, un antic taller de ferrer on ara s'ubica AMDG, un estudi de disseny que juntament amb la editorial Gavarres comparteix aquest espai. La unió d’aquestes empreses en un mateix emplaçament ha derivat a una fusió per donar vida a quatre publicacions de caire periodístic local, donant veu a persones anònimes de l'entorn de les garrotxes, del Cadí d'Alberes i de les Gavarres.

A Noves Narratives, entrevistem Pep Blay en motiu del seu darrer llibre "Gothlàndia".

I a la secció de Cinema parlem de la relació entre moda i setè art. La moda està present en tots els actes socials, s'escola per totes les escletxes, i com no podia ser menys al món del cinema. Conversem amb Dolors Massot, directora del Postgrau de Comunicació de Moda i Tendències de la UIC, de com l'univers de la moda es converteix en protagonista principal al cinema.

 

 

 

 

Nous talents, temes originals, propostes fresques fresques... Això és el que podrem trobar a Gràcia aquest dissabte si ens acostem a l'Espai Jove La Fontana. Algunes de les bandes locals emergents amb més tirada s'hi han donat cita a un minifestival. El cartell:

Erm

+

dei suoni

+

fred i son

+

first aid kit

 

Totes aquestes formacions estan treballant de valent i estan enregistrant nou àlbum o ja l'han acabat i algunes han estat presents als nostres Concerts Privats, com és el cas de First Aid Kit. Us deixem un tema d'ells, que podeu escoltar i veure amb nosaltres, tot recordant que també els podreu escoltar en directe, aquest cap de setmana a Gràcia:

 

 

 

 

Dilluns 8 de març es va celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballadora i des del nostre bloc us volem recomanar la projecció de la pel·lícula “Dones de Llei” (“Sisters in Law”), que tindrà lloc aquest dijous a les 20h a la Casa Elizalde (C/ València, 302). El film està dirigit per Kim Longinotto i Florence Aysisi.

“Dones de llei” és la història d’una jutgessa i una advocada que lluiten per fer justícia a Kumba, un poble de Camerun, que viu sota una tradició completament masclista. A Kumba no hi ha hagut cap condemna judicial per casos d'abusos sexuals en 17 anys. Però dues dones decidides a canviar la seva comunitat fan grans progressos que poden canviar el món. Aquest fascinant, a vegades divertidíssim, i incisiu documental s'immisceix en la tasca de fiscals i jutgesses en el seu dia a dia.

 

SISTERS IN LAW Trailer from Women Make Movies on Vimeo.

Des dels nostres bits, un petit homenatge a totes les dones treballadores i lluitadores, amb aquesta recomanació. A totes les dones que ens llegiu i també a les de la XTVL i les de l’equip del programa, que en som unes quantes de dones pencaires, començant per la directora, passant per la productora i les guionistes i aquesta blocaire, humil servidora.

 

 

 

 

 

De l'11 al 28 de març, a l'Espai Lliure del Teatre Lliure es podrà veure La febre un monòleg de Wallace Shawn (L'ofici del dol, Marie i Bruce) dirigit per Carlota Subirós i interpretat per Eduard Farelo.

A La febre un home passa una nit en un hotel amb febre. Aquest estat fa que es desencadeni un monòleg interior corrosiu sobre com el Primer Món causa la pobresa al Tercer Món (que, malauradament, ja es troba inmers en els actes més banals de la societat capitalista). Un Viatge al cor de les tenebres a la Shawn.

Què han dit als mitjans de La febre:

“Un assalt nu a la nostra existència privilegiada.” (Michel Billington, The Guardian)
"Una peça brillant." (Michael Coveney, Independent)
"La febre és aquella cosa rara, genuïnament desafiant." (Benedict Nightingale, The Times)

Més informació a: www.teatrelliure.com

 

 

 

Aquesta setmana als Concerts Privats escoltarem un artista que desdibuixa els límits entre el joc, la composició i la interpretació. El Gos Binari és l’alter ego musical de Jordi Tost. Diu que fa música folk de llar d’infants. Utilitza loops que grava en directe; la guitarra acústica, la veu i instruments de joguina o casolans, com llaunes de cafè, cadires, ampolles o el que tingui a mà. El curiós nom de Gos Binari procedeix d’un somni d’en Jordi Tost. Estava en època d’exàmens a la uni i tenia un d’electrònica digital. Aquella nit va somiar que un gos menjava una mena de sopa de lletres de 0 i 1.

 

A Nous Creadors coneixem què és FabLab. Imagina que poguessis inventar-te i fabricar el que volguessis. Per exemple, què afegiries al teu saló/despatx? Una cadira nova? Imagina que tot -o gairebé tot- el que desitgis o necessitis, ho poguessis dissenyar i que tinguessis una màquina a casa teva per imprimir-ho en tres dimensions. Fablab és una de les idees que han sortit del MIT, el que és potser un dels laboratoris més importants i avançats del món en temes de ciència i tecnologia. I ara aquesta idea de fabricadors personals és present a 12 països de tot el planeta. Entre ells, el nostre. Anem al Fablab Barcelona, ubicat dintre de l'institut d'arquitectura avançada de Catalunya.

Les xarxes socials tornen a ser protagonistes de la secció Societat 2.0. Twitter s'ha convertit per a molta gent en una mena d'agenda personalitzada on van dient a la resta del món què fan a cada moment. Les celebrities han vist aviat les utilitats d'aquest nou mitjà per estar en contacte amb els seus fans i el fan servir continuament. Però aquest no era l'objectiu amb què va néixer ni molt menys. Parlem amb Richard Rogers, professor de nous mitjans i cultura digital de la Universitat d'Amsterdam sobre els usos socials i polítics d'aquesta eina, que durant les eleccions d'iran de l'any passat es va convertir en una màquina d'explicar fets.

 

Amb Hàbitat, obrim les portes de Casa Montoliu. Una antiga casa senyorial que l'any 1880 abandonà la família Montoliu per anar a viure a Barcelona. A partir de llavors ha esdevingut seu per diferents entitats polítiques i socials com centre carlista, escola nacional, centre de vivendes... fins avui en que La Casa Montoliu és l'actual seu de l’Escola de Música i Conservatori de Grau Mitjà de la Diputació a Tarragona.

¿Existeix el crim perfecte? ¿És possible, gràcies a les novetats tecnològiques i als darrers avenços de la ciència, desfer-se d'un cos sense deixar rastres ni empremtes? ¿I de quina manera, si això és possible, se'n fa eco la literatura criminal? Parlem amb Jordi Canal expert en novel·la negra i amb Isable Santaeularia autora del llibre El monstruo humano, una introducció a la ficció dels assessins en sèrie. "Noves maneres de matar" és el tema que tracta la secció literària de Noves Narratives.

Finalment, a Cinema, busquem llocs especials i poc convencionals amb el reportatge "Outing Cinema". El cinema que surt de la pantalla tradicional. Comencem parlant d’iniciatives extravagants com projeccions als WC públics, passant per projeccions a barns nocturns I acabem parlant del cinema a l’aire lliure.