21/04/2010

Ets l’autèntica Alícia?

Alice in Wonderland

Falses Aícies? Mitges Alícies? Gairebé Alícies o autèntiques Alícies? Obrir la porta del País de les Meravelles fa que tot sigui possible. I Tim Burton no ha decebut. Amb unes ulleres especials per a visionar la cinta en 3D, una bona capsa de crispetes dolces i la sala plena de canalla, un té la fórmula per a ingerir el més aproximat a la poció que fa petita Alícia i li permet entrar per la porteta del conill al País de les Meravelles. Tota una experiència a ritme de la melodies de Danny Elfman i els passos de les criatures i personatges de Lewis Carroll passats pel filtre d’un altre geni.

I és que el director ha tornat a la càrrega inspirat per una història ben propera al seu imaginari i de ben segur, inspiradora i referent dels seus propis mons. Malgrat les pors d’esperar veure (i trobar) una producció plena d’efectes especials i amb segell comercial, Burton ha demostrat que estima aquesta història, i per sobre de tot, els llibres de Lewis Carroll. L’òptica del cineasta i el seu esperit procedent dels Imperis de la Imaginació més admirats i envejats del planeta, ha parit una seqüela terriblement respectuosa amb el clàssic de la literatura. No ha reproduït els llibres de Carroll (probablement hauria estat un error); ha donat la seva visió d’Alícia i l’ha acostat encara més a nosaltres, en una nova història en què els somnis es fan realitat. Ha inventat per dir-li com se l’estima, i els que l’estimem, l’hem retrobada de cop dins nostre.

Hi ha guió, hi ha homenatge a Carroll encertadíssim i sí, hi ha divertiments i efectes, però no deixen de ser res més que un suport accessori i formal, que a més, ens ajuden a entrar més intensament al País de les Meravelles i fer un viatge màgic i al·lucinant.

No és necessari parlar de les interpretacions, ni dels actors, ni dels detalls de la història perquè seria desgavellar la vostra visió de la pel·lícula. Això sí, hi ha detalls impagables, hi ha sàtires i caricatures portades a l’extrem que fan riure molt. Però també caldrà que l’espectador sigui fi i tingui ben a mà el seu sentit de l’humor. Si no, es poden perdre detalls de guió magistrals que beuen dels contes de fades passats pel sedàs de Burton.

I només queda l’essència, copsar-la i deixar-se portar per les emocions que remou Burton dins nostre. Però això dependrà de la coincidència amb la visió del món de l’autor, si en som prou afins, del nostre punt de “bogeria” i del nostre número de visites a Wonderland per les autopistes de la imaginació. Probablement, com Tim Burton, molts dels espectadors que sapiguem apreciar l’immensa feina del geni, també constem en la llista del cens de naixements del País de les Meravelles.



© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl