20/10/2009

Cita per a lletraferits: 9è Festival de Poesia de Sant Cugat

 

Festival de poesia de Sant Cugat

"Amb tossuderia: amb la convicció que la paraula poètica és fins i tot més necessària que mai en temps de crisi -potser com a bàlsam, potser com a esperó de l'inconformisme-. I també amb gosadia". Així és com els organitzadors del 9è Festival de Poesia de Sant Cugat fan la presentació de l'edició d'enguany, que dóna el seu tret de sortida aquesta setmana.

Del 21 al 25 d’octubre, els carrers, llibreries, cafès, teatres i galeries d’art de Sant Cugat s’ompliran de poetes que combinaran la màgia de la paraula i la fusionaran amb la música i altres disciplines artístiques. Recitals nocturns, poesia al carrer i les propostes més variades posen de manifest que el gènere gaudeix d’un molt bon estat de salut.

Una de les cites a destacar de l’ampli programa és l’After hours poètic, dissabte, 24 d’octubre a partir de les 12 de la nit, al Casal de joves TorreBlanca. El trio format per Blanca Llum, Jaume C. Pons i el saxofonista Pep Poblet actuaran i interactuaran amb el públic. Aquells més agosarats –o abduïts per la seducció poètica–, podran recitar poesies tancant el cercle de l’actuació.

L’edició està dedicada al poeta Joan Vergés, que gràcies a l’adaptació musical d’alguns dels seus poemes per cantautors com Toti soler, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat o Quimi Portet, entre d’altres, ha vist com les seves lletres s’han incorporat a la memòria col·lectiva.

Us deixem amb un dels poemes de Vergés, només un petit tast de la poesia que es podrà veure, escoltar, ensumar, tocar i assaborir al festival, tot un convit a aquest bàlsam ben vigent en els nostres dies:

Busca una bicicleta


Busca una bicicleta.
Han fet un prat tot verd per reposar
ha posat arbres al passeig
i una font que murmura.

Enamora’t i surt a passejar.
Han fet un cel amb tot d’estrelles
i un jardí amb tarongers i llessamins

que només els promesos agafats de la mà
poden tocar-ne la fragància.

Telefona als amics.
Han posat tot de noies als carrers,
amb el verd, el vermell, el blau i el rosa
dels llavis, dels vestits, dels ulls, de l’olor dels cabells
i flors a les finestres,
i un mar jove en el pit,
i una esperança de bandera.

Comença a escriure versos.
Han inventat tot de paraules noves
que rimen amb amor, ocell i rosa i primavera.
Han inventat sonets que surten sols.

Han escampat mil jocs florals
per tota la contrada,
i els jurats són follets
i donen una branca de llorer
per una sola rima,
una vida feliç per una imatge.
I per un poemet la glòria eterna.

Joan Vergés


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl